Les calderes són equips de calefacció en què l'aportació de calor prové de la combustió de diferents combustibles. Els més habituals són el gasoil, el gas natural, el GLP —propà, butà—, etc. Aquesta aportació de calor s'aprofita per escalfar un fluid, generalment aigua, que realitzarà un recorregut a través d'un sistema de distribució, radiadors o terra radiant per escalfar l'habitació o l'habitatge. Aquests equips assoleixen rendiments del 90%. Segons el tipus de combustió, les calderes poden ser:

• Atmosfèriques: calderes que realitzen la combustió amb l'aire de l'habitació on es troben. Aquestes calderes es deixaran de vendre el 2010, ja que no tenen sortida de fums controlada.
• Estanques: calderes en què l'admissió d'aire i l’evacuació dels gasos es realitza en una cambra tancada, sense contacte amb l’habitació on es troben. Aquesta caldera té un rendiment superior que l'anterior.

A més de la classificació anterior, al mercat hi ha calderes amb modulació automàtica de la flama, que minimitzen les arrancades i aturades, i que regulen el nivell de la flama segons les necessitats reals, amb la qual cosa s’estalvia energia.

En general, les calderes es classifiquen en funció del rendiment energètic, d'1 a 4 estrelles, de la menys a la més eficient. Aquesta classificació s'eliminarà en un futur, però es mantindrà vigent mentre no s'aprovi la nova classificació energètica per a calderes.

Els sistemes de distribució més habituals per a les calderes convencionals són:

• Radiadors: elements que intercanvien la calor entre l'aigua calenta i l'espai que es vol escalfar.
• Terra radiant: en aquest sistema de distribució els radiadors se substitueixen per un sistema de tubs que es col·loca sota terra, i pel qual circula l'aigua calenta. En aquest cas el terra es converteix en emissor de calor. Aquest sistema no requereix temperatures de l'aigua tan elevades i distribueix homogèniament la calor, per la qual cosa és més eficient.

A l'hora d'adquirir una caldera, encara que siguin més cares, és preferible optar per les calderes de condensació o baixa temperatura, ja que són més eficients. Un altre factor a tenir en compte és que disposi de modulació de la flama automàtica. Si voleu instal·lar o canviar el sistema de distribució, plantegeu-vos instal·lar terra radiant a casa en lloc de radiadors. Hi guanyareu en confort i estalviareu energia.

Les calderes convencionals només poden aportar calefacció a casa nostra. Si voleu tenir refrigeració haureu d'instal·lar un equip específic. Una manera d'aprofitar al màxim la caldera és emprar-la també per produir aigua calenta corrent (ACC).

Avantatges:

• Aporten calefacció a l'habitatge i també són aptes per produir ACC (aigua calenta corrent).
• Aquest tipus de calderes té una vida útil elevada, de 15 a 20 anys.

Desavantatges:

• En comparació amb calderes més eficients, funcionen a temperatures molt elevades, cosa que fa que el consum de combustible sigui superior.

L'ús d'aquest tipus de calderes és molt senzill, només s'encenen i s'apaguen en funció de la demanda de calefacció.

A les calderes cal realitzar un manteniment periòdic de les instal·lacions, i a les calderes que funcionen amb gas natural s’ha de fer una revisió anual.

Si teniu radiadors, heu de fer-ne purgues periòdiques per eliminar l'aire acumulat que dificulta la transmissió de la calor de l'interior del radiador a l'exterior.

Per regular la temperatura, el millor és instal·lar un programador a la sala principal (sala menjador) que permeti programar l'encesa/apagada de la calefacció per hores i dies de la setmana.

A més, instal·leu vàlvules termostàtiques als radiadors de casa. És una solució accessible i fàcil de col·locar, i podreu regular de manera independent la temperatura de cada habitació.

La caldera de baixa temperatura funciona igual que una caldera convencional, però ho fa a temperatures més baixes, entre 35 i 45 ºC, i regula la temperatura en funció de la demanda d'energia real. Aquestes calderes són estanques. A més, tenen rendiments més alts que les convencionals, ja que poden arribar a un 95%.

Els sistemes de distribució més habituals en aquests equips són:

• Radiadors: elements que intercanvien la calor entre l'aigua calenta i l'espai que es vol escalfar.
• Terra radiant: en aquest sistema de distribució els radiadors se substitueixen per un sistema de tubs que es col·loca sota terra, i pel qual circula l'aigua calenta. En aquest cas el terra es converteix en emissor de calor.
• Aquest sistema és molt eficient, ja que la temperatura a què cal escalfar l'aigua és entre 35 i 45 ºC, i coincideix amb la temperatura a la qual funciona la caldera, de manera que estalvia energia.
•  El terra radiant distribueix homogèniament la calor, la qual cosa el fa encara més eficient i augmenta el confort de l’habitació.

A l'hora de comprar una caldera de baixa temperatura tingueu en compte les necessitats de casa vostra, és a dir, compreu la caldera que més us convingui, amb una potència adient per a la casa. Us recomanem que compreu una caldera de condensació, ja que és la més eficient del mercat.

Aquest tipus de caldera només ofereix calefacció. Si voleu tenir refrigeració haureu d'instal·lar un equip específic. Una manera d'aprofitar al màxim la caldera és emprar-la també per produir aigua calenta corrent (ACC).

Avantatges:

• Rendiments alts: 95%
• Poden produir estalvis superiors al 25% respecte d'una caldera convencional.
• També s'utilitzen per produir ACC.
• Poden regular la temperatura en funció de la demanda energètica.
• Aptes per a sistemes centralitzats a edificis, habitatges unifamiliars o pisos.

Desavantatges:

• Poden produir condensació.
• Equips més cars en comparació amb una caldera convencional.
• Es recomanen radiadors amb una superfície d'intercanvi més gran.

L'ús d'aquest tipus de calderes és molt senzill, només s'encenen i s'apaguen en funció de la demanda de calefacció.

A les calderes és necessari realitzar un manteniment periòdic de les instal·lacions. L'especialista ha de comprovar regularment el funcionament correcte dels cremadors, i regular les temperatures i pressions dels combustibles, del vapor i de l'aigua d'alimentació. I a les calderes que funcionen amb gas natural s'ha de realitzar una revisió anual de les instal·lacions.

Si teniu radiadors, heu de fer-ne purgues periòdiques per eliminar l'aire acumulat que dificulta la transmissió de la calor de l'interior del radiador a l'exterior.

Per regular la temperatura, el millor és instal·lar un programador a la sala principal (sala menjador) que permeti programar l'encesa/apagada de la calefacció per hores i dies de la setmana. A més, instal·leu vàlvules termostàtiques als radiadors de casa. És una solució accessible i fàcil de col·locar, i podreu regular de manera independent la temperatura de cada habitació.

Les calderes de condensació són calderes estanques i tenen el mateix funcionament que les calderes de baixa temperatura. Només que a més a més poden aprofitar la calor o l'energia dels gasos d'escapament i arribar a uns rendiments superiors, de fins al 109%. Són les calderes més eficients del mercat i regulen la temperatura en funció de la demanda energètica.

Els sistemes de distribució més habituals de les calderes de condensació són:

• Radiadors: elements que intercanvien la calor entre l'aigua calenta i l'espai que es vol escalfar.
• Terra radiant: en aquest sistema de distribució els radiadors se substitueixen per un sistema de tubs que es col·loca sota terra, i pel qual circula l'aigua calenta. En aquest cas el terra es converteix en emissor de calor. Aquest sistema és molt eficient, ja que la temperatura a què cal escalfar l'aigua és entre 35 i 45 ºC, i coincideix amb la temperatura a la qual funciona la caldera, de manera que estalvia energia. El terra radiant distribueix homogèniament la calor, la qual cosa el fa encara més eficient i augmenta el confort de l’habitació.

A l'hora de comprar una caldera de condensació tingueu en compte les necessitats de casa vostra, és a dir, compreu la caldera que més us convingui, amb una potència adient per a la casa. Aquest tipus caldera és la més eficient del mercat. Tot i que és cara, s'amortitza en poc temps. A més, si la compreu, compreu-la amb modulació automàtica de la flama.

Aquest tipus de caldera només ofereix calefacció. Si voleu tenir refrigeració haureu d'instal·lar un equip específic. Una manera d'aprofitar al màxim la caldera és emprar-la també per produir aigua calenta corrent (ACC).

Avantatges:

• Rendiments alts: 109%.
• Poden produir estalvis superiors al 25% respecte d'una caldera convencional.
• També s'utilitzen per produir ACC.
• Poden regular la temperatura en funció de la demanda energètica.
• Aptes per a sistemes centralitzats a edificis, habitatges unifamiliars o pisos.
• Són les calderes més eficients que es poden trobar al mercat.

Desavantatges:

• Gran inversió en comparació amb una caldera convencional.
• Si es fa servir amb radiadors, és convenient que aquests tinguin una superfície d'intercanvi més gran que amb les calderes convencionals.

L'ús d'aquest tipus de calderes és molt senzill, només s'encenen i s'apaguen en funció de la demanda de calefacció.

A les calderes és necessari realitzar un manteniment periòdic de les instal·lacions. L'especialista ha de comprovar regularment el funcionament correcte dels cremadors, i regular les temperatures i pressions dels combustibles, del vapor i de l'aigua d'alimentació. I a les calderes que funcionen amb gas natural s'ha de realitzar una revisió anual de les instal·lacions. Si teniu radiadors, heu de fer-ne purgues periòdiques per eliminar l'aire acumulat que dificulta la transmissió de la calor de l'interior del radiador a l'exterior.

Per regular la temperatura, el millor és instal·lar un programador a la sala principal (sala menjador) que permeti programar l'encesa/apagada de la calefacció per hores i dies de la setmana. A més, instal·leu vàlvules termostàtiques als radiadors de casa. És una solució accessible i fàcil de col·locar, i podreu regular de manera independent la temperatura de cada habitació.

Són calderes en què el combustible és una energia renovable: biomassa, que està formada per matèria d'origen animal i vegetal. Normalment es tracta de residus agrícoles, de la muntanya o de la indústria de la fusta (escorces, estelles, serradures, etc.). Un dels que es fan servir més són els pèl·lets, que són petits cilindres formats de serradures, encenalls, estelles mòltes i altres residus, tots comprimits.

Els sistemes de distribució més habituals per a aquestes calderes són:

• Radiadors: elements que intercanvien la calor entre l'aigua calenta i l'espai que es vol escalfar.
• Terra radiant: en aquest sistema de distribució els radiadors se substitueixen per un sistema de tubs que es col·loca sota terra, i pel qual circula l'aigua calenta. En aquest cas el terra es converteix en emissor de calor. . El terra radiant distribueix homogèniament la calor, la qual cosa el fa encara més eficient i augmenta el confort de l’habitació.

Avui dia hi ha calderes de biomassa molt eficients, que permeten la neteja de les superfícies d'intercanvi, l'extracció de les cendres de manera automàtica i alimentació de combustible continua i automatitzada. Aquestes calderes s'aconsellen per a habitatges unifamiliars. Informeu-vos de la periodicitat i seguretat de subministrament de combustible.

Aquest tipus de caldera només ofereix calefacció. Si voleu tenir refrigeració haureu d'instal·lar un equip específic. Una manera d'aprofitar al màxim la caldera és emprar-la també per produir aigua calenta corrent (ACC).

Avantatges:

• El combustible que utilitzen és una energia renovable.
• També s'utilitzen per produir ACC.
• Aptes per a sistemes centralitzats a edificis o habitatges unifamiliars. Generen estalvis superiors al 10% en comparació amb els combustibles fòssils.
• El combustible utilitzat ofereix més seguretat que no pas un de fòssil, pels riscs d'explosió.
• Són aptes per a habitatges unifamiliars i per a edificis.
• Es poden combinar amb sistemes d'energia solar.

Desavantatges:

• Gran inversió econòmica.
• Rendiments baixos, no superiors al 88%.
• Necessitat d'un lloc d'emmagatzematge per al combustible (més gran que els dipòsits de combustibles líquids).

L'ús d'aquest tipus de calderes és molt senzill, només s'encenen i s'apaguen en funció de la demanda de calefacció.

Un especialista ha de comprovar de manera regular el funcionament correcte dels cremadors. Si la caldera de biomassa no té sistema de retirada de cendres, intenteu efectuar aquesta funció de manera periòdica. A més, si la caldera té alimentació automàtica, intenteu tenir prou combustible emmagatzemat. Si teniu radiadors, heu de fer-ne purgues periòdiques per eliminar l'aire acumulat que dificulta la transmissió de la calor de l'interior del radiador a l'exterior.

Per regular la temperatura, el millor és instal·lar un programador a la sala principal (sala menjador) que permeti programar l'encesa/apagada de la calefacció per hores i dies de la setmana. A més, instal·leu vàlvules termostàtiques als radiadors de casa. És una solució accessible i fàcil de col·locar, i podreu regular de manera independent la temperatura de cada habitació.

L'energia solar tèrmica transforma l'energia del Sol en energia tèrmica. Perquè es produeixi aquesta transformació es necessiten uns elements anomenats col·lectors o plafons solars, que absorbeixen l'energia tèrmica del Sol i la transformen en calor. Amb aquesta aportació d'energia tèrmica s'escalfa un fluid, normalment aigua, a una temperatura d’entre 40 i 50 ºC, i l'aigua s'emmagatzema per al seu ús posterior. Aquesta tecnologia es recomana com a sistema auxiliar d'un altre de calefacció principal, ja que només cobreix al voltant d'un 15% de la demanda de calefacció.

Els sistemes de distribució més habituals per a aquesta tecnologia són:

• Radiadors: elements que intercanvien la calor entre l'aigua calenta i l'espai que es vol escalfar.
• Terra radiant: en aquest sistema de distribució els radiadors se substitueixen per un sistema de tubs que es col·loca sota terra, i pel qual circula l'aigua calenta. En aquest cas el terra es converteix en emissor de calor. El terra radiant distribueix homogèniament la calor, la qual cosa el fa encara més eficient i augmenta el confort de l’habitació.

L'energia solar tèrmica es fa servir com a sistema auxiliar del sistema de calefacció principal, ja que no cobreix totes les necessitats de calefacció. Si voleu instal·lar aquesta tecnologia, és important que us ajudi un professional. Us recomanem que feu servir un sistema d'emmagatzematge doble, en què el lloc on s'emmagatzema la calor sigui diferent del lloc per on circula la calor pels col·lectors, ja que a l'hivern, a zones de baixes temperatures, es necessiten dos circuits, també per qüestions d'higiene.

L'energia solar tèrmica ofereix la possibilitat de tenir calefacció i refrigeració. Aquesta darrera aplicació encara no està gaire implantada a Espanya i no és gaire comuna en els habitatges. A més, es fa servir en la producció d'aigua calenta corrent i en l'escalfament de piscines. El seu ús principal és per a ACC i escalfament de piscines. El seu ús en calefacció només cobreix un 15% de la demanda, per això es fa servir com a sistema auxiliar del sistema de calefacció principal.

Avantatges:

• Es tracta d'una tecnologia neta perquè obté l'energia d'una font renovable.
• Té moltes aplicacions: producció d'ACC, calefacció, escalfament de piscines i refrigeració.
• Tecnologia altament recomanable a Espanya per la seva alta incidència d'energia solar per m².

Desavantatges:

• Necessitat d'un equip auxiliar per a calefacció els dies de poca radiació solar.
• Es necessita un espai apte per col·locar-ho tot. Hi influeix l'orientació, la superfície, la recepció del sol (que no hi hagi ombres), etc. Per això és més fàcil instal·lar-ho a habitatges unifamiliars i edificis de nova construcció.
• Inversió econòmica molt gran.

L'ús d'aquesta tecnologia és molt senzill, ja que l'aigua calenta s'acumula per al seu ús posterior i en cas que falli aquest sistema tindrem l'altre sistema de calefacció.

Aquesta tecnologia necessita un manteniment regular dels col·lectors i de la resta d’elements de la instal·lació realitzat pels professionals pertinents.

Per regular la temperatura, el millor és instal·lar un programador a la sala principal (sala menjador) que permeti programar l'encesa/apagada de la calefacció per hores i dies de la setmana. A més, instal·leu vàlvules termostàtiques als radiadors de casa. És una solució accessible i fàcil de col·locar, i podreu regular de manera independent la temperatura de cada habitació.

El funcionament d'un equip d'aire condicionat es basa en el comportament del líquid refrigerant. Aquest líquid absorbeix la calor de l'habitació a refrigerar, tot evaporant-se, per després recórrer el circuit de refrigeració fins a la unitat exterior i eliminar la calor absorbida que s'hi ha condensat en haver estat sotmès a compressió.

Segons les necessitats de l'usuari hi ha diferents tipus d'aire condicionat:

• Condicionador de finestra: és el sistema d'aire condicionat més elemental. Es caracteritza per la facilitat d'adaptació a qualsevol edifici, i climatitza només l'habitació en què hi ha instal·lat l'equip. En una mateixa unitat hi ha el compressor, el ventilador, l’evaporador, etc., la qual cosa produeix certs desavantatges pel que fa a aspectes estètics i el nivell sonor que produeix dins de l'habitatge.
• Condicionador portàtil: es caracteritzen per no tenir unitat exterior. Gairebé no necessiten instal·lació. Igual que en el cas dels aparells de finestra, tenen el desavantatge de produir un soroll excessiu perquè el compressor s'introdueix dins de l'habitatge.
• Condicionador split (partit): Consta de dues unitats: una d’interior i una d’exterior. La unitat interior està formada per l'evaporador, el ventilador, el filtre d'aire i el sistema de control. La unitat exterior conté el compressor i el condensador. Com que a la unitat interior només hi ha el ventilador, el condensador és molt més silenciós que a la resta dels equips.

Les diferents maneres de distribució d'aquests sistemes són:

• Consola o equip unitari: tots els components estan junts en una única unitat.
• Split: els components se separen en una unitat interior i una altra d’exterior, per evitar el soroll del compressor a l'interior del local a climatitzar.
• Multisplit: dins de l'habitatge hi ha diverses unitats per climatitzar diferents habitacions.
• Sistemes de distribució per canonades: les unitats interior i exterior s'uneixen mitjançant tubs de coure.

A l'hora de comprar un equip d'aire condicionat heu de tenir en compte l'etiquetatge energètic. Compreu un equip d'aire condicionat de classe A, i que sigui el que s'adapti més a les vostres necessitats. Procureu comprar un equip d'aire condicionat que incorpori filtres per al tractament de l’aire, a més d'un deshumidificador per controlar la humitat de l'ambient.

Aquests equips només ens ofereixen refrigeració. Per cobrir la climatització caldria la instal·lació d'un altre sistema.

 Avantatges:

• Equips aptes per a tot tipus de superfícies.
• Diferents maneres de distribució a l'habitatge.
• Possibilitat de controlar la humitat de l’habitació a refrigerar.

Desavantatges:

• Necessitat d'instal·lar un altre sistema climatitzador.

L'ús d'aquesta tecnologia és molt senzill; només heu de regular la temperatura a la qual voleu refrigerar l'habitació de l’habitatge.

En aquests equips cal netejar els filtres almenys un cop al mes, a més de comprovar que no hi hagi pèrdues de líquid refrigerant. Perquè no disminueixi el rendiment d'aquests equips no els heu de col·locar a zones on hi hagi aportació de calor o properes a focus de calor, com ara la radiació solar.

En refrigeració, la temperatura de consigna recomanada és de 25 ºC. Reguleu el termòstat de l'equip d'aire condicionat a aquesta temperatura i obtindreu un ambient agradable a l'habitatge.

És un sistema de climatització d'alta eficiència energètica en què l'agent de compensació de les càrregues tèrmiques de l'espai a condicionar pot ser aigua o aire. El rendiment d'aquests equips s'anomena COP i acostuma a tenir un valor aproximat de 2,5.

Són equips molt eficients, ja que per cada kW elèctric consumit aporten com a mínim 3 kW tèrmics. Aquests sistemes no són aptes per a climes molt freds. Per a aquests casos es recomana la tecnologia inversora, que disposa d'un compressor de potència adaptable. Un compressor de tipus inversor sempre funciona amb una potència adaptable, i quan la temperatura s'allunya del que marca el termòstat treballa amb més força, mentre que quan el canvi de temperatura és més suau treballa amb menys força. Aquesta tecnologia millora el funcionament de les instal·lacions i augmenta el rendiment de l'equip.

Segons d'on s'extragui la calor i en funció del líquid utilitzat per transmetre-la, hi ha tres tipus de bombes de calor:

• Bomba de calor aire-aigua: extrau la calor de l'exterior i la transmet a l'interior a través d'un circuit de calefacció per aigua.
• Bomba de calor aigua-aigua: extrau la calor d'un riu, llac o pou per escalfar o refredar un circuit de calefacció.
• Bomba de calor aire-aire: és la més usada; extrau l'energia de l'aire exterior i la transmet a l'interior també en forma d'aire.

Les bombes de calor tenen diferents formes de distribució, que poden ser les següents:

•  
  • Consola o equip unitari: tots els components estan junts en una única unitat.
  • Split: els components se separen en una unitat interior i una altra d’exterior, per evitar el soroll del compressor a l'interior del local a climatitzar.
  • Multisplit: dins de l'habitatge hi ha diverses unitats per climatitzar diferents habitacions.
  • Sistemes de distribució per canonades: les unitats interior i exterior s'uneixen mitjançant tubs de coure.

Si voleu comprar aquest equip per a casa vostra us recomanem que demaneu ajuda a un professional per escollir el tipus de bomba de calor que s'ajusti millor a les vostres necessitats. Si l'habitatge es troba a zones de clima fred us aconsellem que adquiriu una bomba de calor inversora, ja que són les més eficients.

Aquests equips us ofereixen l'avantatge de tenir calefacció i refrigeració alhora. Són els equips més recomanables per a climes amb hiverns no gaire freds, ja que cobreixen del tot la demanda de climatització.

Avantatges:

• Cobreix tant la calefacció com la refrigeració.
• Equips molt eficients: amb 1 kW elèctric aporten 3 kW tèrmics.
• Tenen diverses opcions d'instal·lació: consola, split, multisplit i sistemes de distribució.
• Ofereixen la tecnologia inversora, que augmenta el rendiment de l'equip i millora el funcionament del sistema.
• Aptes per a tot tipus de superfícies.

Desavantatges:

• A temperatures molt baixes el rendiment d'aquests equips disminueix.
• Gran inversió econòmica.

Aquest tipus de sistemes tenen un funcionament senzill: heu d'escollir la temperatura que vulgueu obtenir i encendre l'equip. En moments en què no sigueu a casa durant períodes curts, reduïu la temperatura de la calefacció, o augmenteu-la si voleu refrigerar.

Per obtenir bons rendiments i estalvis energètics, heu de netejar periòdicament els filtres per eliminar-ne les impureses. Col·loqueu aquests equips lluny de fonts de calor perquè no afectin el mesurament dels termòstats.

Aquests equips duen incorporat un termòstat que mesura la temperatura de l'habitació que s’ha de climatitzar. En aquests equips hi ha el mode econòmic o “eco”, en què quan la temperatura de l'habitació arriba a l'escollida per l'usuari, l'equip deixa de funcionar, fins que la temperatura torna a variar respecte de l'escollida i l'equip es torna a posar en marxa.

La bomba de calor geotèrmica és una bomba de calor aigua-aigua que aprofita la capacitat del subsòl de mantenir-se a una temperatura constant. Té un sistema col·lector exterior que pot ser amb una sonda vertical soterrada a terra, o mitjançant una xarxa de tubs soterrada horitzontalment. És un sistema molt eficient, ja que assoleix uns COP de fins a 4, i es manté constant en condicions de fred extrem.

Per a aquest sistema, els sistemes de distribució possibles són:

• Radiadors: elements que intercanvien la calor entre l'aigua calenta i l'espai que es vol escalfar.
• Terra radiant: en aquest sistema de distribució els radiadors se substitueixen per un sistema de tubs que es col·loca sota terra, i pel qual circula l'aigua calenta. En aquest cas el terra es converteix en emissor de calor. . El terra radiant distribueix homogèniament la calor, la qual cosa el fa encara més eficient i augmenta el confort de l’habitació.

Si voleu instal·lar aquest equip a un habitatge unifamiliar, heu de tenir en compte que s'ha de dur a terme una obra de gran envergadura. Consulteu un especialista perquè us aconselli sobre la instal·lació d'aquesta tecnologia.

La bomba de calor geotèrmica ens aporta tant calefacció com refrigeració, tot en un mateix equip. És la tecnologia més eficient perquè el rendiment no resulta afectat per les condicions climàtiques extremes.

Avantatges:

• Ofereix gran estalvis energètics: és capaç de generar per cada kW elèctric el doble de kW tèrmics que un sistema de bomba de calor convencional.
• Disminució del soroll.
• Vida útil de la instal·lació de 25 a 50 anys.
• Viable a zones de climes molt freds a l'hivern i calorosos a l'estiu.

Desavantatges:

• Aplicable a habitatges unifamiliars.
• Inversió econòmica molt gran.
• Necessitat de realitzar una obra de gran envergadura.
• Pot generar efectes negatius a les aigües subterrànies si la instal·lació no és correcta.

Aquest equip de climatització té un funcionament molt senzill ja que només heu d'establir la temperatura que vulgueu al termòstat i automàticament l'equip es posa en marxa.

Aquests equips no necessiten cap tipus de manteniment. Només alguna revisió que us aconsellarà l'instal·lador.

Igual que amb les bombes de calor convencionals, heu d'escollir la temperatura a què voleu climatitzar l'habitatge, i l'equip la mantindrà constant.

Són equips independents que emeten calor a través de resistències elèctriques situades a dins de la carcassa del radiador. Aquests equips energèticament no són eficients; només els heu de fer servir com a suport d'altres instal·lacions. Aquests equips acostumen a tenir tres opcions de funcionament, de menor a major potència.

Aquests equips són poc eficients ja que consumeixen molta energia i no escalfen l'habitatge de manera homogènia. Per això us recomanem que instal·leu una bomba de calor. Aquests radiadors es poden fer servir com a sistema auxiliar. Compreu els més eficients que trobeu al mercat i amb potències que s'ajustin a les vostres necessitats.

Aquests equips només ofereixen calefacció. Si voleu climatitzar l'habitatge haureu d'instal·lar un equip independent per produir fred o un equip que us ofereixi tant calefacció com refrigeració, com per exemple una bomba de calor.

Avantatges:

• Ús i manteniment fàcils.
• Són equips mòbils.

Desavantatges:

• Sistemes molt ineficients pel seu alt consum elèctric.
• Alt cost de l'equip, ja que se n'ha d'instal·lar un a cada habitació.
• El sistema no ofereix una calor uniforme, no escalfa l'habitació de manera homogènia.

Els radiadors de resistències elèctriques són molt senzills d’utilitzar: només heu d'encendre el radiador i posar-lo a la potència que vulgueu; acostumen a tenir tres opcions de funcionament, de menor a major potència.

No tenen cap tipus de manteniment, ja que per funcionar només cal connectar-los a la xarxa elèctrica i les resistències elèctriques són de llarga durada.

Aquests equips no tenen termòstat, només un regulador de la potència, amb tres velocitats, on podreu regular la potència amb què voleu que funcioni l'equip.

Són equips independents que emeten calor mitjançant un líquid, en aquest cas oli, situat a dins de la carcassa del radiador. Aquests equips energèticament no són eficients; només els heu de fer servir com a suport d'altres instal·lacions. Acostumen a tenir incorporat un termòstat per al control de la temperatura de l'oli i cal evitar-ne el sobreescalfament. La potència d'aquests equips està determinada pel nombre d'elements, és a dir, com més alt és el nombre d'elements, més potència té l'equip.

Aquests equips són poc eficients ja que consumeixen molta energia i no escalfen l'habitatge de manera homogènia. Per això us recomanem que instal·leu una bomba de calor. Intenteu comprar els radiadors més eficients i moderns que trobeu al mercat, i que tinguin la potència necessària per escalfar l'habitació.

Els radiadors d'oli només ofereixen calefacció. Si voleu climatitzar l'habitatge haureu d'instal·lar un equip independent per produir fred o un equip que us ofereixi tant calefacció com refrigeració.

Avantatges:

• Ús i manteniment fàcils.
• Mobilitat de l'equip a qualsevol lloc de la casa.

Desavantatges:

• Consum d'electricitat elevat.
• Només són útils com a sistema auxiliar.
• Escalfen l'habitació de manera poc uniforme.

Aquest tipus de radiadors són fàcils d'utilitzar. Només heu de controlar la temperatura de l'oli al termòstat que tenen incorporat per evitar-ne el sobreescalfament.

Són equips que no necessiten cap tipus de manteniment; només cal vigilar que l'oli no se sobreescalfi.

Aquests equips només tenen un termòstat per controlar la temperatura de l'oli i un regulador de la potència amb tres velocitats.

Són equips independents que emeten calor a través d'un líquid tèrmic que optimitza la transmissió de la calor i l'eficiència de l'equip. La potència d'aquests equips està determinada pel nombre d'elements, és a dir, com més alt és el nombre d'elements, més potència té l'equip. Aquest sistema duu incorporat un termòstat per poder controlar el consum de l'equip.

Els emissors termoelèctrics no són sistemes eficients a causa del seu consum d'electricitat. Per això us aconsellem que instal·leu una bomba de calor, ja que us ho ofereix tot-en-un: calefacció i refrigeració. A l'hora d'instal·lar aquests equips heu de tenir en compte la potència que necessiteu a cada habitació. Pel que fa a les dimensions de l'equip, consulteu-ho a un professional. La potència a instal·lar es determina en funció dels m² que es volen escalfar.

Aquests equips només ofereixen calefacció. Si voleu climatitzar l'habitatge haureu d'instal·lar un equip independent per produir fred o un equip que us ofereixi tant calefacció com refrigeració.

Avantatges:

• Ús i manteniment fàcils.
• Instal·lació ràpida i senzilla.

Desavantatges:

• No són equips mòbils.
• Consum d'electricitat elevat.

Els emissors termoelèctrics ofereixen un ús molt senzill; només heu de regular la temperatura a la qual voleu escalfar l'habitació.

Aquests equips no necessiten cap tipus de manteniment, ni del líquid tèrmic incorporat ni de l'equip en si.

Aquests sistemes de calefacció duen integrat un termòstat en què podreu escollir la temperatura a la qual voleu escalfar l'habitació. A més, al mercat hi ha emissors termoelèctrics amb programador amb què podreu deixar programada l'encesa i l'apagada de la calefacció quan no sigueu a casa.

És un sistema de calefacció que genera calor a través d'unes plaques per infraroigs col·locades al sostre o a les parets de l'habitació que es vol escalfar. També es poden instal·lar als buits de la paret. Aquests equips es connecten a la xarxa elèctrica, i un cop s’encenen i es regula la temperatura amb el termòstat, la placa comença a emetre raigs infraroigs que escalfen els objectes i els cossos. Aquests cossos i objectes, al seu torn, escalfen l'ambient.

Aquests equips fa poc temps que són al mercat, de manera que assessoreu-vos amb un professional sobre aquest tipus de calefacció perquè us aconselli en la compra.

Els radiadors per infraroigs només serveixen per a calefacció. Si voleu climatitzar l'habitatge haureu d'instal·lar un equip independent per produir fred o un equip que us ofereixi tant calefacció com refrigeració.

Avantatges:

• Són equips d'ús i d’instal·lació fàcils.
• Afavoreixen la circulació sanguínia.
• No ressequen les vies respiratòries.
• Eliminen els àcars i els bacteris.

Desavantatges:

• Són sistemes elèctrics, i per tant poc eficients.

Equips d'ús molt senzill; només heu de regular el termòstat a la temperatura a la qual vulgueu escalfar l'habitació.

Són sistemes que no necessiten manteniment ni d'un professional ni de l'usuari.

Aquests equips duen un termòstat incorporat perquè es reguli la temperatura a la qual es vol escalfar l'habitació de casa.

Els convectors són equips de calefacció que funcionen mitjançant una resistència de baixa temperatura que escalfa l'aire fred que agafa de la part inferior i expulsa l'aire calent per la part superior. Aquests equips són ràpids i eficaços i no els cal cap tipus d'instal·lació.

Per a la compra d'aquests equips, només n’heu de tenir en compte la mida per a la seva ubicació. Com que són sistemes poc eficients, us aconsellem instal·lar una bomba de calor, amb què podreu refrigerar i calefactar l'habitatge amb un consum d'energia inferior. Són, de nou, equips útils com a sistema auxiliar d’una instal·lació de calefacció o climatització.

Aquests equips només ofereixen calefacció. Si voleu climatitzar l'habitatge haureu d'instal·lar un equip independent per produir fred o un equip que us ofereixi tant calefacció com refrigeració.

Avantatges:

• Sistema de calefacció directa.
• No requereix obres d'instal·lació.
• Són silenciosos i funcionen de manera automàtica.

Desavantatges:

• Són equips elèctrics amb un alt consum d'energia.
• Només són aconsellables com a sistema auxiliar d'un altre equip de calefacció.

L'ús és molt senzill, només heu de regular la temperatura en el termòstat del sistema i us ofereix un escalfament ràpid.

No necessiten cap tipus de manteniment, ja que és un equip molt senzill i amb una llarga vida útil.

Els convectors no tenen un termòstat incorporat, sinó un regulador de la potència per a la calefacció de l'habitació.