N' hi ha prou d'acostar la mà a una placa elèctrica convencional en funcionament per comprovar la gran quantitat de calor que difon en totes direccions i no només en el recipient col·locat a sobre. En una cuina d'inducció, per contra, la paella o la cassola estan molt calentes, però la placa continua freda. 

La caldera, com el seu càlid nom indica, és on s'escalfa l'aigua que s'utilitza als habitatges, bé per a calefacció, bé per a aigua calenta sanitària.

Totes les calderes, com una cuina en la qual escalféssim un líquid, tenen tres parts: el cremador, que és on es produeix la combustió i s'allibera l'energia del combustible, la xemeneia, que és on s'expulsen els gasos de la combustió, i el cos de la caldera o la “caldera” pròpiament dita, que és el recipient on es produeix l'intercanvi de calor i, per tant, on s'escalfa l'aigua.
 

A l'estiu, sents fred quan surts de l'aigua a la platja. És un fred refrescant, agradable, però fred al cap i a la fi.  El que passa és un procés físic bàsic que es produeix quan la nostra pell mullada entra en contacte amb l'aire.  

L'abric típic dels inuits (coneguts abans com esquimals), campions en el disseny de roba aïllant del fred, es compon d'una jaqueta llarga amb el pèl cap a dins, coberta per una altra jaqueta molt més àmplia amb el pèl cap a fora.  Aquest vestit conserva la calor d'una persona a temperatures de fins a 40 graus sota zero i és molt lleuger i resistent.  

Un panell fotovoltaic és capaç de produir electricitat quan la llum solar hi incideix a sobre. Podria produir llum directament un artefacte si hi fem passar un corrent elèctric? Doncs això és el que fa un LED (en català seria DEL, díode emissor de llum). Els LED són làmpades elèctriques de tercera generació. No tenen filaments incandescents ni gasos luminescents i tampoc necessiten fràgils embolcalls de vidre. Són simplement un circuit electrònic de tipus especial cobert amb un caputxó de plàstic.