Una cova dins d'una muntanya és un lloc arrecerat del fred a l'hivern i de la calor a l'estiu i el primer exemple bàsic d'arquitectura bioclimàtica. Curiosament, la majoria de les construccions tradicionals necessiten només una petita quantitat d'energia per mantenir una temperatura confortable tot l'any, però, a poc a poc, hem anat substituint materials i tecnologies tradicionals per altres d'exportats, més barats, senzills, o més de moda. El resultat és que molts habitatges nous estan tan mal preparats, com una planta tropical al pol nord.
L'arquitectura bioclimàtica no és res més que aplicar el sentit comú en la construcció d'edificis tenint en compte les característiques físiques en què s'aixecarà l'obra, amb la finalitat que l'habitatge necessiti unes aportacions mínimes de calefacció a l'hivern i d'aire condicionat a l'estiu.
Per construir una casa bioclimàtica el primer que cal fer és escollir la ubicació ideal. Si som en un clima d'estius severs i hiverns moderats, el millor és un racó envoltat de vegetació que esmorteeixi les altes temperatures, potser a prop d'alguna làmina d'aigua. Un arbre de fulla caduca al costat sud, per exemple, farà ombra a l'estiu i deixarà passar la calor del sol a l'hivern. Per això, l'orientació també és clau. Si volem fugir del sol, orientarem la façana principal cap al nord i aprofitarem els accidents geogràfics per evitar que hi incideixi la llum durant moltes hores. Si enterréssim part de l'habitatge, la temperatura es mantindria constant al llarg de l'any aprofitant la poca inèrcia tèrmica del sòl.
L'interior també és clau. La distribució de les habitacions, els finestrals i els passadissos pot afavorir els corrents d'aire perquè igualin la temperatura de tota la casa i, així, evitar zones poc habitables. Hi ha altres trucs, com la instal lació de jardins verticals o la construcció de murs Trombe* que, utilitzant les diferències de densitat de l'aire fred i calent, ajuden en la ventilació i regulació de la temperatura de les habitacions. Per acabar, pintarem els murs exteriors i el sostre de blanc si volem un ambient fresc o d'un color fosc si preferim que el sol escalfi l'habitatge amb més intensitat.
L'estalvi que es pot aconseguir amb aquestes mesures és tal que, si un habitatge construït amb criteris bioclimàtics es combina amb la utilització de fonts d'energia renovable, és possible aconseguir un autoabastament de recursos energètics gairebé total.
(*) Un mur Trombe és una paret exterior orientada al sol amb una cambra d'aire i conductes ajustables a la part inferior i superior per facilitar la ventilació per convecció i la regulació de la temperatura de l'interior de l'habitatge.