Què és l'efecte hivernacle? I el CO2? Tan nociu és? Constantment sentim parlar d'aquests termes i moltes vegades es dóna per fet que tots hem de tenir clar què signifiquen i quines conseqüències tenen.

A grans trets i de manera senzilla es podrien explicar de la següent manera: la temperatura mitjana de la Terra és de 15º, però podria baixar fins als -18 º si no fos per la capa que es forma naturalment a l'atmosfera i que reté l'energia que el Sol envia.

On és el problema? Només el 30% de l'energia solar és absorbida per la Terra, mentre que la resta és reflectida un altre cop cap a l'atmosfera. El problema ve quan l'ús indiscriminat de combustibles fòssils i la desforestació provoquen que la concentració de diòxid de carboni, metà i altres gasos augmenti en aquesta capa i facin que la radiació infraroja sigui retinguda i tornada a la superfície terrestre.

Això fa que la temperatura del nostre planeta augmenti. En els últims cent anys, ha pujat fins a 0,8º i això ha provocat desastres naturals com ara la progressiva fosa dels gels polars o l'augment del nivell dels oceans.

Doncs bé, de tots aquests gasos que potencien l'efecte hivernacle, si n'hi ha un que té un efecte molt superior és el diòxid de carboni o CO2, que arriba a contribuir a l'escalfament global fins i tot en un 54% del total.

I per això en els últims anys la necessitat de reduir les emissions de CO2 s'ha convertit en una màxima per a governs, empreses i particulars. L'eficiència energètica, la recerca d'alternatives més netes... la carrera per aconseguir evitar que el nostre planeta pateixi ja és imparable.

Tanmateix, no ha estat fins fa poc que es va començar a plantejar que tot i que reduir les emissions de CO2 era una tasca molt complicada, sens dubte no s'ha de deixar de lluitar per ella. Per què no donar-li al diòxid de carboni una utilitat?

Utilitzar-lo com a fertilitzant en hivernacles o convertir-lo en combustible són alguns dels usos que avui dia ja s'estan donant al diòxid de carboni. I encara que es tracta de programes encara poc estesos o que s'estan desenvolupant, sens dubte el bé està fet.

En el primer dels casos no cal anar gaire lluny per adonar-se dels resultats. Les 26.500 hectàrees que ocupen el mar d'hivernacles d'Almeria han estat el lloc triat per posar en marxa un d'aquests mètodes.

Com tots sabem, les plantes agafen diòxid de carboni de l'aire i, després de realitzar la fotosíntesi, tornen oxigen a l'ambient. Un procés que en el cas dels animals és justament al contrari. Per què no aprofitar aquest CO2 que expulsem per alimentar i accelerar el creixement de les plantacions?

A l'atmosfera avui dia hi ha una concentració aproximada d'entre 300 i 350 PPM (parts per milió) de CO2, i perquè les plantes puguin realitzar la fotosíntesi correctament, a més de llum i d'aigua, necessitarien entre 100 i 2.500 PPM.

Els estudis realitzats en els últims anys demostren que sota condicions correctes dels dos primers elements (llum i aigua), augmentar la concentració i l'aportament de CO2 als hivernacles fins a les 1.500 o 2.000 PPM, pot arribar a suposar un creixement en les plantes fins a sis vegades més gran de l'habitual.

Existeixen tres mètodes fonamentals per crear aquests nivells alts de diòxid de carboni als hivernacles. El primer d'ells a través de l'ús dels gasos de combustió que produeix la instal·lació de la calefacció. El segon, l'ús aparells que cremen combustible com ara propà o gas natural per a la generació de CO2. I per últim, el tercer, mitjançant la injecció de CO2 emmagatzemat en bombones.

Una barreja entre el primer i el segon és exactament el que s'està fent a Almeria i Hortichuelas, un exemple d'aquest mètode. Amb un dels hivernacles més tecnificats del nostre país, l'empresa utilitza un tanc de propà que escalfa l'hivernacle durant la nit i un altre de CO2 líquid que allibera gas durant el dia per potenciar i afavorir la fotosíntesi.


I si parlem de plantes, no podem deixar d'esmentar les algues. Dow Chemical i Algenol Biofuels, dues empreses nord-americanes especialitzades en tecnologia energètica, han trobat la fórmula capaç de convertir a les granges d'algues el diòxid de carboni en etanol, un producte que pot utilitzar-se com a combustible o com a element per a la producció de plàstic.

Electrocatalítica, una tècnica capaç de convertir el CO2 en combustible útil a través d'un catalitzador de partícules de platí i pal·ladi en nanotubs de carboni. Difícil d'entendre, però amb resultats fàcils de veure.

Finançat dins del VI Programa Marc de la Comissió Europea, investigadors de l'Institut Max Planck d'Alemanya, les Universitats Louis Pasteur de França i Patras de Grècia, i coordinats per la de Messina a Itàlia, han aconseguit convertir un 1% de diòxid de carboni en combustible. I encara que sembli una xifra molt petita, sens dubte l'èxit és incontestable i s'espera que en el futur millori el volum de transformació.

"Llum solar a gasolina" és un altre projecte que treballa en la recerca de nous sistemes d'aprofitament del CO2. Aquest concretament a través d'una tecnologia que utilitza la llum solar per reciclar el diòxid de carboni i convertir-lo en combustibles com ara el metanol o, fins i tot, la gasolina.

Encara està en fase experimental, però els investigadors dels Laboratoris Nacionals Sandia, a Nou Mèxic (Estats Units), ja han aconseguit gràcies al reactor solar "CR5" dividir el CO2 en monòxid de carboni i oxigen. Així, el monòxid de carboni podria utilitzar-se per crear combustibles.