El moviment es demostra caminat i ara també encenent fanals. I si no, que els ho diguin als habitants de la ciutat francesa de Tolosa que, gràcies als seus passeigs per la Rue du Colonel Pelissier, aconsegueixen generar prou energia per il·luminar tot el carrer.

Ha estat l’empresa holandesa Enviu Y Döll, que ja al seu dia va posar en marxa la primera discoteca que recollia l’energia generada pels seus clients quan ballaven, la que s’ha encarregat de condicionar aquesta vorera per demostrar, un cop més, que el lleure i la preocupació pel medi ambient no són ni de bon tros incompatibles.

El projecte es basa en un principi bàsic de l’electricitat: la inducció magnètica. El moviment dels vianants fa que un imant es desplaci al centre d’una bobina, de manera que genera electricitat. D’aquesta manera el corrent es trasllada a una bateria connectada al fanal.

El resultat: Una sola persona pot arribar a generar entre 50 i 60 vats en vuit metres de desplaçament, l’energia suficient per poder il·luminar un fanal.

La posada en marxa d’aquest projecte pot seguir diverses estratègies. D’una banda, l’electricitat produïda de dia pels transeünts podria ser emmagatzemada i utilitzada en l’enllumenat nocturn. Tanmateix, aquesta línia té com a principal problema el fet que es necessitarien unes bateries molt grans per acumular tanta electricitat.

Una altra opció és que l’energia produïda durant el dia es traslladi a una central elèctrica. Però l’opció més probable és que el sistema només s’activi durant la nit i l’energia de cada vianant es consumeixi de manera gairebé simultània.

Ja han aparegut detractors del projecte, que al·leguen que es tracta d’una iniciativa amb un cost molt elevat, especialment si es volen adaptar ciutats senceres a aquest nou model energètic.

El responsable de l’enllumenat de l’Ajuntament de Tolosa, Alexandre Marciel, defensa la viabilitat de la iniciativa. "No es tracta de cap utopia, és una revolució intel·lectual. Caminar s’associa normalment amb una utilització d’energia, i ara es demostra que aquesta també pot ser produïda", explica Alexandre Marciel.

La iniciativa no és nova. Els primers passos en aquesta tècnica van ser l’any 2006, en el marc del projecte Sustainable Dance Club i de la mà d’una discoteca a Rotterdam.



Davant l’habitual despesa d’electricitat que es produeix a totes les pistes de ball, Enviu Y Döll va decidir d’anar contracorrent i aprofitar els salts que feien els seus clients. D’aquesta manera, el terra absorbia el moviment dels ballarins i el transformava en quilowatts que servien per alimentar directament els focus del sostre.

Un altre projecte de les empreses holandeses va ser el de crear energia a partir del gir de les rodes de les bicicletes que circulen també per Tolosa. Tanmateix, el projecte mai no es va dur a terme per problemes a l’hora d’emmagatzemar l’energia generada.