Avui dia la dependència que Europa té dels combustibles fòssils és d’un 80%, una xifra massa alta que ha posat en marxa una nova maquinària orientada a encaminar el consum i la gestió de l’energia cap a criteris més sostenibles, autosuficients i a la llarga més econòmics.

Generar, emmagatzemar i administrar els recursos energètics propis en funció de les necessitats de consum. Aquesta és la clau de la generació distribuïda o cogeneració.

Un sistema que té avantatges com ara la selecció de la font de proveïment energètic més convenient, la possibilitat de poder fer una predicció més precisa del cost que es farà o una major capacitat de reacció davant dels augments de la demanda.

A més, si la generació distribuïda es combina amb l’ús de fonts d’energia renovables i netes com el sol, el vent, la terra, l’hidrogen o la biomassa, pot arribar a donar lloc a estalvis molt significatius en electricitat, calefacció o aigua calenta.

El desenvolupament de la generació distribuïda al nostre país encara és petit, però ja s’han construït algunes cases totalment bioclimàtiques i el Codi Tècnic de l’Edificació planteja com a exigència la instal·lació de sistemes renovables en habitatges nous, com ara plafons fotovoltaics.

I encara que el cost inicial és relativament elevat i la instal·lació d’aquests sistemes és més complicada que la dels tradicionals, els estalvis tant d’energia i d’emissions de CO2, com de diners, a la llarga són tan significatius que sempre compensen.



El primer pas a l’hora de triar el sistema de generació distribuïda que més s’adeqüi al nostre habitatge és tenir en compte quines són les necessitats de la casa, posant l’accent en la calefacció, l’electricitat o l’aigua calenta, així com l’entorn en el qual està ubicada l’edificació.

Aquest segon factor és fonamental ja que pot ajudar-nos a prendre la decisió final d’instal·lar un sistema mixt que combini dues fonts d’energia de treballaran de manera alternativa.

Per exemple, la combinació de l’energia solar tèrmica i la bomba de calor donen lloc a una nova font energètica denominada "energia solar termodinàmica" que és capaç d’aprofitar qualsevol fenomen meteorològic, des de la calor del vent, passant per la pluja i el sol... fins i tot a la nit és capaç de treballar.

Així mateix, combinar l’energia solar amb l’eòlica és una bona opció en aquells llocs on, mentre que durant les temporades de fred el sol no hi surt i el vent refreda l’ambient, durant les de calor el cel és clar i no passa un bri d’aire. En aquest cas la implantació de plafons solars per aprofitar els raigs del sol així com d’aerogeneradors per al moviment del vent, seria la fórmula perfecta.

En qualsevol cas la instal·lació d’un sol sistema també serà avantatjosa en comparació dels sistemes tradicionals; un altre dels beneficis de la cogeneració és la reducció de pèrdues d’energia a la xarxa de distribució.

Com a exemple, la instal·lació de plafons solars pot arribar a suposar una reducció del consum d’un edifici d’entre el 15% i el 30%. I encara que el seu preu inicial pugui ser de 36.000 euros, a més dels ajuts de, per exemple, l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE), i desgravacions fiscals, l’estalvi a llarg termini serà més que significatiu.

Fa mesos que al Canal d’Eficiència Energètica parlem de la biomassa com a alternativa a les fonts tradicionals d’energia. Doncs bé, aquest tipus de matèria orgànica també pot ser utilitzada en un sistema de generació distribuïda.

Amb la col·locació d’un biodigestor, un contenidor tancat, hermètic i impermeable, els residus orgànics es poden convertir en biogàs, l’oli de cuinar en biocombustibles per a cotxes... Fins i tot materials tan curiosos com els pinyols d’olives o les closques d’ametlles poden servir com a "aliment" per a calderes de calefacció domèstiques.